Dies d’hivern a Vic
La ciutat es desperta sota la boira que humiteja les teulades. Els carrerons fan olor a espelma amb essència d'espígol. El fred cala els ossos. El teu rostre amb prou feines dibuixa un somriure, tens por que les dents et quedin glaçades. Caldrà esperar a les dotze per descobrir que el dia és clar quan el sol es digna a visitar-nos.
He sortit de casa deixant la llar de foc encesa amb el caliu a flor de pell. Vull visitar aquella esglesiola de la que em vas parlar, d'estil neoclàssic i de façana austera. Pujarem per aquells carrers estrets, grisos i antics fins arribar al Temple Romà...
- Ei, aquest capitell em recorda les runes de la Grècia clàssica, deixa'm fotografiar-lo. Mira, també aquí hi ha l’edifici del qual t’havia parlat, la Casa Masferrer que és d’estil modernista. Un dia la vaig visitar per dins i a tu t’hauria agradat,també.
Acarono el teu rostre amb les meves mans fredes, aquesta boira em provoca un cert enyor dels temps passats, malgrat el fred capto la màgia i el misteri que provoca la recerca d’escalfor, de calidesa en els records...en el contacte de la pell malgrat els guants.
- Bé, ja saps que em motiven molt les visites culturals per la ciutat.
Ja han quedat enrere els dies de mercat medieval i la gentada ha tornat al seu lloc: a casa, a la feina, als afers quotidians. Ara tan sols deambulen pels carrers els que han de fer alguna gestió o els que, com tu i jo, busquen la solitud dels espais plens de passat: som dos eremites de la història.
Caminem una mica més i arribem fins a Plaça a visitar més edificis modernistes i a prendre quelcom calentet fins que el sol es digni a sortir tímidament al migdia, com fa cada dia.
- Si, ja sé que existeix el sol més enllà d'aquesta Plana, però costa tant recordar-ho!...com deia aquell noi amb qui vam coincidir: “ja vindrà la primavera i el sol escalfarà, la boira s’evaporarà i el fred s’anirà”.
Asseguts a la cafeteria, davant una tassa de cafè fumejant, somric i un pensament m’envolta, i una vegada més, s’instal·la rialler dient-me que m’agraden els dies d’hivern si van associats al temps era temps... mentre tu somrius i et brillen els ulls escoltant com jo t’explico històries de biografies femenines.
-Vols saber alguna cosa més sobre Misia, la primera dona d’en Josep Maria Sert? Si vols, t’explico l’entorn social d’aquesta dona en el Paris de la Belle Époque i com es van conèixer tots dos...