VIC, CENTRADA EN LES PERSONES
VIC, CENTRADA EN LES PERSONES
Es molt probable que al tombar d’any i tot encarant la recta final del mandat de l’actual consistori, es comencin a fer públiques les valoracions que els diversos grups integrants del mateix, fan dels pros i contres de la seva contribució a la millora de la vida del conjunt de vigatans i vigatanes.
També es probable que l’actual equip de govern pugui presentar una farcida fulla de serveis, entre d’altres raons per la majoria absoluta de que ha gaudit, així com els grups dits d’oposició que tot i aquesta mateixa majoria han presentat propostes alternatives i/o complementàries per l’obra de bon govern i no han caigut en un desànim que podria ser comprensible. Esperem de tots ells el rigor i honestedat necessari en l’anàlisi del fets com una mostra de respecte als ciutadans i com incentiu a escoltar les seves iniciatives de futur.
De una manera especialment simplificada podríem dir que una ciutat la componen “pedres” i persones acompanyades de tot allò que li aporta dinamisme ( economia, cultura, lleure, serveis i un llarguíssim etc. ) i que es patrimoni històric de la humanitat pensar, dissenyar, planificar, conceptualitzar tot allò referent a relacionar ciutat i una certa manera d’entendre l’urbanisme, inclús en aquelles coses que incideixen de una manera directe en la convivència, desenvolupament, salubritats de les persones que les habiten. D’aquí bé inclús la creació d’escoles i models urbanístics que han arribat fins els nostres dies. Això ha fet que fàcilment es relacioni la idea d’urbanisme a la de planificació, provocant preceptes teòrics, desenvolupaments legislatius i una vasta literatura sobre el tema. En el cas de Vic sabem que en els últims anys ( també per imperatius legals ) hi ha hagut una llarga elaboració del seu POUM que un cop acabat i aprovat dissenya un recorregut de llarga trajectòria amb el qual caldrà anar contrastant les diverses actuacions que els propers consistoris vagin proposant. Execució planificada amb objectius definits. Una part de les “pedres” sembla endreçada, si es que no hi ha fets excepcionals i imprevisibles.
Ara bé, una ciutat promoguda des de la oficialitat com a la “mesura humana” no hauria de significar-se de manera clara i contrastada en el tractament de lo social que en definitiva es parlar de societat i persones ?
Vic, a grans trets potser no difereix de les característiques socials que poden presentar altres ciutats similars o inclús de més ampla dimensió, tot i considerant les pròpies singularitats. On estaria doncs la especificitat que com a ciutat cal tenir present? Probablement en el tipus de resposta a donar, es a dir, en allò que parteix de la pròpia personalitat i es configura a partir de la realitat i projecció de futur. Ras i curt, es pot plantejar un “ POUM Social” ? Modestament crec que sí, i no només es POT, sinó que CAL fer-ho.
La configuració de la societat vigatana està canviant de manera galopant i es necessiten visions estratègiques pel que fa al viure de cada dia, a l’imaginari futurible i a l’assoliment d’aquells mínims necessaris que permetin una identificació col.lectiva en un projecte comú de ciutat. Son molts els elements que hi intervenen, inclús molts d’ells intangibles, però això no podria ser mai excusa per no ocupar-se de desenvolupar tots els potencials d’aquesta societat, abans que haver de preocupar-se d’afrontar disfuncions que poden esdevenir irresolubles.
La feina es ingent, els reptes enormes, les dificultats evidents, però hi ha algú que cregui que la finalitat no s’ho val ?
Fil a l’agulla !!
Joan López Carol
Amics de la Ciutat de Vic