Amicsvic

Escrit el 26-04-2021 per Josep Rafús Isern
...

Aquesta iniciativa de www.amicsvic.cat, es d'aquelles coses que passen a poques ciutats, i la nostre es això, una ciutat especial, diferent i amb una voluntat de que cada ciutadà aporti el seu granet de sorra per millorar i enriquir- la.

Primerament hem sento orgullós de ser vigatà, orgull que el porto dins meu des de fa 53 anys i en els últims anys es mes granític que mai. Per diferents motius he pogut visitar molts pobles i viles del nostre petit gran país i amb la gent amb la que parlava explicava que soc de Vic i la seva espontània reacció era “quina ciutat mes bonica que teniu”, “quina sort que tens de viure a la ciutat dels sants”, “ara no teniu tanta boira com abans, no?”..., podria seguir, però no es necessari. Crec recordar no haver tingut cap comentari negatiu de la nostre ciutat. Orgull, orgull, orgull sentim-nos orgullosos de la nostre historia, de la nostre cultura, de la nostre emprenedoria, del nostre model educatiu, de la nostre xarxa social, del nostre comerç, de les nostres places.

Però hi ha una cosa que podem millorar, ser que es un mal endèmic de la societat moderna, però no per ser-ho, ens hem de conformar: les relacions veïnals.

Molts de nosaltres recordem un capellà amb barret i sotana, si, mossèn Manel Serinanell, un dels personatges més populars de la ciutat. Mossèn Passi-ho bé, com era conegut popularment. Aquests es l’esperit que hem perdut i hem de recuperar

Anem enfeinats, amb el cap mirant al terra, buscant o escrivint coses al mòbil, capficats. Ens hem oblidat de somriure, de saludar, de reconeixia els nostres veïns. Saludem-nos més.

Algun cop no us heu trobat de saludà un vigatà que et trobes em algun viatja? I en canvi quant te'l trobes per Vic no el saludes. Perquè?. A mi m'ha passat.

Arxiu

2021