Vic citta aperta

Escrit el 15-06-2018 per Núria Escala Castells
...

“El Mercadal originà la Plaça, és a dir atragué a poc a poc la fixació del comerç ambulant. Els primers llocs d’aixopluc en motivaren les voltes on es manufacturaven els productes a intercanviar amb els que procedien del camp, primerament i en temps remots en especies, i més tard, sota el signe monetari d’equivalència. Només el temps ha canviat el caràcter dels edificis, la finalitat de les construccions i la silueta de les seves taulades.

Mercadal i plaça, dues funcions en una, que es compenetren i animen en un marc únic de totes les manifestacions solemnes de la ciutat; del seu comerç i de la seva vida, dels seus mercats i de les seves festes, de les gaubances i dols, de les vibracions del pols popular i de les febres agitades. Tot hi ha repercutit i s’hi remou encara com en un cor que escampa la vitalitat a través dels carrers i rambles.

Tota la història vigatana s’hi troba continguda en síntesi, com un índex que hi aplega qualsevol fet de certa transcendència.

“La Ciuta de Vic i la seva Història” Eduard JUNYENT

Entre la Ciutat i jo sempre ha existit una història d’amor. Qui és que no es deixa seduir per una ciutat oberta i en permanent transformació? Una ciutat polièdrica al voltant d’un mateix nucli vital i ancestral. Amb una història sagrada al darrera i no parlo especialment de religió, sinó d’espiritualitat profunda bressol de filòsofs, pensadors, historiadors, astrònoms, literats i poetes. Vic, bressol de sants i santes. Uns a l’altar d’altres terra a terra amb la terra i la suor de sol a sol per extreure’n els seus fruits.

Desitjava una ciutat a la mesura humana i la vaig trobar, sabent que a la vida res és per atzar. Més endavant va ser “Vic, ciutat saludable”. Després “Vic, ciutat amiga de la gent gran”, “Vic, ciutat solidària”. És “Ciutat Universitària”. I és des de fà 21 anys, “Vic, ciutat Castellera”. I actualment podem trobar-hi un espai nou de presència ciutadana “Els Amics de la Ciutat de Vic”.

De fet Vic és moltes coses alhora. Se li pot posar noms, definir característiques i dinàmiques varies però l’important és la seva essència on un passat preuat i un present emprenedor s’amalgamen per construir el futur a traves les persones (de la ciutadania), i de les entitats socials vives i responsables del benestar (bé comú) de la ciutadania.

Vic calidoscopi de cultures. La suma de la diversitat per tal d’enriquir el Comú, al conjunt. La ciutat de tots i per tots i cadascun dels ciutadans que hi habiten. Des dels més petits als més grans.

M’estimo la meva ciutat. Hi he rigut i també hi he plorat. He viscut amb el cor ample i a cops encongit. Això és la vida. Aquesta ciutat oberta i acollidora ha set per mi el teló de fons de cada moment viscut.

La Ciutat per mi, emana seguretat, sobretot protecció i embolcall discret i silenciós, malgrat el ressò de la seva presència es faci notar. I quan te n’allunyes es troba a faltar.

M’agrada caminar per la ciutat. Fer-ho amb sentiment de pertinença és un luxe que m’allibera i obre la meva ment a un fantasieig entre la poesia, la música, la tendresa i les relacions personals del passat i el present aquí i més enllà. Caminant observant et fa descobrir de nou cada racó de la ciutat, cada olor i cada color. De ben segur que l’espai que m’envolta i que sento com a propi no és solament un espai físic, sinó un espai del cor que traspassa la pell fent contacte amb les persones que estimo i alhora també amb les que hi habiten.

Dit això no tinc paraules per agrair a la Ciutat de Vic, citta aperta, l’acompanyament i el mestratge que m’ha donat al llarg del temps i que em continua donant...

“La terra ens fa esperar fins a gaudir dels fruits de cada estació, però nosaltres podem recollir a cada instant els fruits de l’amistat” Demòfil de Tespias (480 abans de Crist).

Arxiu

2021