Habitatges col·laboratius o cohousing

Escrit el 10-12-2019 per Anna Bonafont
...

En els darrers anys, sobretot en l'àmbit de la gerontologia social s'ha desvetllat un cert interès per conèixer i explorar noves formes alternatives d'allotjament per a les persones grans. Però què és el cohousing?

El concepte cohousing apareix a Europa en la dècada dels 70s per designar un model comunitari d'habitatges col·laboratius en un context social d'afebliment dels vincles solidaris de veïnatge i comunitat. Parteix del supòsit que viure en comunitat possibilita la solidaritat veïnal i facilita un canvi en la manera de relacionar-se i de promoure el suport mutu, reduint les despeses econòmiques i dissenyant espais més adaptables a les necessitats presents i futures; entre elles, l'accessibilitat universal, espais de socialització, adequació de l'habitatge a les possibilitats de manteniment, reducció del cost energètic, confortabilitat i un entorn integrador.

Aenean volutpat ultricies ligula in lobortis. Nulla laoreet dictum scelerisque. Vivamus ut elementum ante. Curabitur in accumsan tortor. Phasellus non hendrerit purus, quis aliquam nibh. Nam velit lectus, ultricies ut lacinia dignissim, lacinia sed libero. Sed aliquet ante id arcu condimentum interdum. Mauris vel est accumsan, accumsan risus vel, rutrum dolor.

Mensch (2011, citat per Montero, 2018) identifica les següents característiques dels projectes col·laboratius:

  • Cada llar té un habitatge d'ús privat (habitualment, una o dues habitacions, bany adaptat, cuina-menjador i sala d'estar).
  • Els espais d'ús comunitari complementen l'habitatge privat (sales d'estar i/o d'activitats, menjadors, cuina, bugaderia, gimnàs, biblioteca, entre altres).
  • Estan situats en un entorn amb serveis de proximitat: escoles, centres de salut, centres cívics, parcs, zones comercials.
  • Hi ha autonomia econòmica (al contrari de les "comunes"), els ingressos i recursos de cada llar no es posen en comú.
  • En general, la decisió de participar en la vida col·laborativa és individual i voluntària.
  • L'organització de la quotidianitat, ordinàries i extraordinàries, així com els principis, les normes de convivència i la presa de decisions es fan mitjançant processos participatius.
  • No existeixen jerarquies i les decisions es prenen per consens.
  • Existeixen diferents experiències pel que fa als models de promoció i finançament. Moltes estan vinculades a la iniciativa social, sigui mitjançant entitats socials promotores o grups de persones que es constitueixen com a cooperatives sense ànim de lucre; amb o sensesuports de finançament extern. Els projectes cooperativistes requereixen un esforç econòmic però tenen un potencial de finançament solidari mitjançant mecenatges, subvencions o cessió de terrenys o edificis municipals. Una fórmula utilitzada per les cooperatives es basa en la propietat col·lectiva de l'immoble per part de la cooperativa i el pagament del dret d'ús per part de les persones associades. No obstant, alguns estudis mostren bones pràctiques que parteixen d'iniciatives públiques per fomentar l'habitatge col·laboratiu.

En el nostre país, les experiències de cohousing, estan molt vinculades a projectes per a la gent gran, tot i que l'evolució del model aposta per una opció més inclusiva orientada a diverses generacions.

En aquesta breu ressenya, volem destacar l'estudi que va dur a terme el Centre de Documentació i Estudis (SIIS, 2018), "Experiencias de alojamiento intergeneracional". Es centra en una de les grans problemàtiques actuals: l'accés a un habitatge digne. I ho fa mitjançant experiències de cohousing social intergeneracional o bé habitatges col·laboratius per a totes les edats. Si bé el cohousing es més conegut per les experiències existents amb grups d'edat determinats, com és el cas de les persones grans, el cohousing intergeneracional tenen la potencialitat de fer convergir diversitat de situacions vitals en un mateix entorn, partint dels mateixos valors de solidaritat veïnal i suport mutu. Pretenen generar espais de relació i d'intercanvi entre generacions, més inclusius, que eludeixin el perill de la guetització per raó d'edat. L'opció de projectes intergeneracionals, pretén trencar amb una tendència de concentrar la gent gran en espais, poc o molt, desvinculats de l'entorn comunitari.

Aquest tipus d'iniciatives intenten donar resposta a les problemàtiques, molt freqüents avui dia, d'accés a un habitatge digne amb preus accessibles i sostenibles, sobretot de persones grans i joves i/o famílies amb pocs recursos econòmics. En el cas de les persones grans, la soledat no desitjada, la precarietat econòmica, els habitatges aïllats en zones rurals o habitatges excessivament grans amb baixa ocupació, o bé en condicions d'habitabilitat o accessibilitat precària són alguns exemples. En el cas dels joves o famílies en situació de precarietat laboral o monoparentalitat, amb ingressos reduïts, i/o amb una xarxa de suport feble o inexistent, la dificultat d'accedir a habitatges dignes degut a lloguers excessivament alts o accedir a crèdits bancàries, són també alguns dels problemes més freqüents.

Certament, aquest tipus d'habitatges no resolt les necessitats de suport de persones grans amb necessitats de suport elevades, tot i que es pot beneficiar dels serveis de suport domiciliari i voluntariat, i retardar l' ingrés en unitats de convivència específiques o recursos residencials.

Tampoc no resolt tots els problemes que tenim plantejats avui dia respecte l'accés a un habitatge com a dret fonamental de la Declaració Universal dels Drets Humans, ara bé pot contribuir a facilitar unes condicions de vida digne a persones en situació de vulnerabilitat o de risc. Tanmateix els esculls no són pocs, requereix una nova mirada, un punt d'inflexió per passar de l' individualisme a una nova manera de viure en comunitat, més convivencial, sostenible i solidària.

L'organització Housing Europe (Federació Europea de l'Habitatge Públic, Cooperatiu i Social, considera que actualment hi ha una tendència cap una forma de vida més col·laborativa, més comunitària. En aquest escenari, auguren que en els propers anys continuaran creixent i evolucionant els models de cohousing, que tindran un gran impacte a nivell local. L'habitatge cooperatiu, una opció, un repte o una oportunitat?

BIBLIOGRAFIA

  • CENTRO DE DOCUMENTACIÓN Y ESTUDIOS SIIS (2018). Experiencias de Alojamiento Intergeneracional. Gobierno de Navarra.
  • RODRÍGUEZ, P. et al (2018). Viviendas para personas mayores en Europa. Nuevas tendencias para el siglo XXI. Madrid: Fundación Pilares para la Autonomía.

Arxiu

2021